Agricultura
A casa hem fet planter des del temps del padrí del meu avi. Jo en sé poc, però tinc la sort de poder seguir el fil del meu pare.
Què es planta ara, a finals d’octubre?
Mira, no és pas l’època que es planten més coses ara. Faves, pèsols, alls, cebes, sí, casibé… escarola, xicoina, bueno, sí, totes, força de la mateixa família. Després… sí, home. També cols, cols se’n poden fer tot l’any. Cols, enciams, això se’n pot fer sempre.
La grana te l’has anat guardant o la compraves?
Jo ara ho compro de taco, però abans ho fèiem amb grana. Bueno, hi havia grana que me la guardava jo i n’hi havia que la comprava. L’enciam i l’escarola la comprava i, en canvi, la col de cap i fulla… Bueno, ara tampoc és època de col de cap i fulla ara. Després… l’aloma. No, les alomes és un pèl aviat. Sí, home. Es poden fer diverses coses. Ui, de granes me’n guardava moltes. Tomata plena, vorada, de penjar… Sí, home. Guardava granes de diverses classes. Col aloma i de cap i fulla. Bròquil del verd, del verd del país. Fesols… bueno, fesols… Mira, solíem guardar-ne del ganxet, però ara els compro amb taco. N’hi ha de moltes classes, de fesols. De ceba jo en solo guardar, i encara ho faig, de vigatana. La vigatana. De cap més classe. Porros no, els comprava. Comprava la grana a Girona amb en Cornellà. Pebrot, això sí. Pebrot gros, pebrot tomàquet, bitxo, això sí. Això encara ho guardo i mentre pugui encara ho faré, això sí. Després bledes. Alls d’aquests clavelliners. De patates bueno, alguna vegada n’havíem guardat alguna de les nostres, però normalment, llavor, sempre l’hem comprada. Sí, home. Nou o deu classes de mercancía. Ho he guardat de sempre. Sempre, sí, home, des del temps de l’avi
Quan s’ha de plantar què?
Les patates s’han de plantar… Bueno, per Sant Josep. Té un període molt curt, la patata. Diuen de Sant Josep fins a… tres setmanes. I encabat també fan, però no fan tant. No fan tant, clar. Les patates és una de les coses que diu que té un període curt. En canvi, les cols alomes tenen un període molt més llarg. Se’n poden començar a fer, com qui diu, ara per fires i fins allà al mes de maig. I duren un any i mig. I si no és un any i mig, catorze o quinze mesos. Això segur. En canvi, les de cap i fulla no. Aquelles fetes… allò entre Sant Joan, Sant Pere, primers de juliol, mitjan juliol, i es planten allà entre mig agost i mig setembre, màxims finals de setembre. I a la primavera s’espiguen. Duren mig any, no gaire més.
Sobre altres climes i altres llocs i com s’hi rega.
És clar, això depèn. Aquí puc dir això, si anem a Camprodon seria una altra cosa. Jo a Sant Hilari, hasta tu hi havies vingut, a vegades hi havia homes que anaven a fer patates amb el palot allà al mes de maig, quan aquí eren mitges patateres. És clar… és clar, també depèn. Una vegada el vailet Masachs, en Toni, vàrem anar a Llavaneres. Encara tenien aquella altra furgoneta més vella. Bueno, i més que res hi vaig anar per capritxo. I d’allò. I allà a tocar Mataró. Allà a una muntanya que era d’aquells nois, d’uns germans que ara ja deuen ser jubilats i rejubilats, que per l’edat poden ser vius. I tenien treballadors i jo què sé què. I ja tenien allà patates. Això era allà al mes de març o així. A mig fer. Diu vàrem fer-les allà, entre Nadal i Reis. Aquí no glaça pas mai. Aquí quan glaça fa mal, diu, perquè… Com que no glaça mai o quasi bé mai per l’aigua del mar, perquè l’aigua del mar priva de que glaci. I es veia el mar a baix, la carretera, la via, passar el trenc, i és clar, allò era com, com ho diré jo, com si el mar fos aquí al pla del Pasteral i llavors aquella muntanya fos com cap a can Moner i tot allò, feixes, feixes, feixes, feixes. I per regar allà, ui, uns pous d’aquests amb tubos, motors, tuberies, i ui, ui. Regar com aquí ni pensar-hi. Sí, diu allà, diu, regueu més bé. Una terra molt sorrera, molt. Diu, acaba de ploure i ja hi podem anar. Mira, a Canàries, en Josep va fer-hi la mili i diu que allà fent guàrdia hi havia un camp i hi va veure dues vegades patates. O sigui que les varen arrencar i n’hi varen tornar a fer. Però allà diu, les regaven amb unes tuberies, ui, ui, ui, allà per regar. I llavors allà, espera’t, amb en Salau, en Camps, a Malgrat, una vegada hi vam anar i llavors hi vaig anar jo tot sol amb aquell en Josep de Can Vells que ja és mort. Ell hi agafava la ceba i això. Una vegada hi vaig anar a buscar ceba, més d’una vegada, tres o quatre o cinc vegades. Hi havia un noi, un noi de color, negre, i regava. Però regava d’una manera que… que en aquí no ens haguéssim pas sapigut avenir. Regava unes feixetes de ceba, planter de ceba, planter de ceba, pudé quinze o vint metres de llargues i metre vint, metre trenta d’amples. I allà pendent, pendent, pendent amb l’aixada, pendent amb l’aixada, pendent amb l’aixada, uns caminets d’obra, de Portland. I quan l’aigua arribava a baix, tancar-la. I allò era planer. Planer. I l’aigua allà es fonia. L’aigua allà es fonia. I aquell noi parlava català i va dir que cada dos o tres dies, tres o quatre dies, s’ha de regar això.
Te les mires, les llunes?
Les llunes, bueno, hi ha coses que sí, coses que no. Veiam. Les llunes… Sí, una mica sí. La ceba diu que és millor fer-la de lluna vella, que cabeça més. Faves diu que també carrega més. Els pèsols diu que és millor de lluna nova. Diu que pagès lluner no emplena mai el graner. Mira, veiam, no sé. Les patates diu que va més bé fer-les de lluna vella, diu que cabeça més. Diuen…
Va bé que glaci a l'hivern?
Home, va bé… no fa mai cap bé, ni a l’hivern, home, què vols que et digui jo, mira, el glaçar no fa mai cap bé, és com fer gaire calor a l’istiu.
Mentre escampa fesols a la pallissa perquè s’assequin, a finals d’octubre.
La teua mare aquest dematí els ha vingut a collir. Quant temps hi han d’estar? Bueno, uns quants dies, que s’eixuguin. Ara encara al camp n’hi ha unes miques, oh, aquest any no hi ha pas gaire bona collita enlloc. Emprés s’han de batre, això. Bueno, això duren tot l’any. Quan es planten? Aquest és del ganxet. Final de juny, primer de juliol. Gaire aviat no, perquè llavors es corquen, es grauen. És clar, tot té el seu… Sí, home, grauar-se, que s’hi posa un corc… cony, un grau! Sí, home. És com, mira, les olives també es grauen. Aquestes olives, aquest any, no sé, veiam, de fet.
